Conjugation of demonisera
demonize Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | demonisera |
Presens
| jag | demoniserar |
| du | demoniserar |
| han / hon / den / det | demoniserar |
| vi | demoniserar |
| ni | demoniserar |
| de | demoniserar |
Preteritum
| jag | demoniserade |
| du | demoniserade |
| han / hon / den / det | demoniserade |
| vi | demoniserade |
| ni | demoniserade |
| de | demoniserade |
Supinum
| jag | demoniserat |
| du | demoniserat |
| han / hon / den / det | demoniserat |
| vi | demoniserat |
| ni | demoniserat |
| de | demoniserat |
Imperativ
| — | demonisera |
Passiv
Infinitiv
| — | demoniseras |
Presens
| jag | demoniseras |
| du | demoniseras |
| han / hon / den / det | demoniseras |
| vi | demoniseras |
| ni | demoniseras |
| de | demoniseras |
Preteritum
| jag | demoniserades |
| du | demoniserades |
| han / hon / den / det | demoniserades |
| vi | demoniserades |
| ni | demoniserades |
| de | demoniserades |
Supinum
| jag | demoniserats |
| du | demoniserats |
| han / hon / den / det | demoniserats |
| vi | demoniserats |
| ni | demoniserats |
| de | demoniserats |