Conjugation of deklinera
to decline (inflect a noun, pronoun, or adjective) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | deklinera |
Presens
| jag | deklinerar |
| du | deklinerar |
| han / hon / den / det | deklinerar |
| vi | deklinerar |
| ni | deklinerar |
| de | deklinerar |
Preteritum
| jag | deklinerade |
| du | deklinerade |
| han / hon / den / det | deklinerade |
| vi | deklinerade |
| ni | deklinerade |
| de | deklinerade |
Supinum
| jag | deklinerat |
| du | deklinerat |
| han / hon / den / det | deklinerat |
| vi | deklinerat |
| ni | deklinerat |
| de | deklinerat |
Imperativ
| — | deklinera |
Passiv
Infinitiv
| — | deklineras |
Presens
| jag | deklineras |
| du | deklineras |
| han / hon / den / det | deklineras |
| vi | deklineras |
| ni | deklineras |
| de | deklineras |
Preteritum
| jag | deklinerades |
| du | deklinerades |
| han / hon / den / det | deklinerades |
| vi | deklinerades |
| ni | deklinerades |
| de | deklinerades |
Supinum
| jag | deklinerats |
| du | deklinerats |
| han / hon / den / det | deklinerats |
| vi | deklinerats |
| ni | deklinerats |
| de | deklinerats |