Conjugation of deflorera
to deflower Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | deflorera |
Presens
| jag | deflorerar |
| du | deflorerar |
| han / hon / den / det | deflorerar |
| vi | deflorerar |
| ni | deflorerar |
| de | deflorerar |
Preteritum
| jag | deflorerade |
| du | deflorerade |
| han / hon / den / det | deflorerade |
| vi | deflorerade |
| ni | deflorerade |
| de | deflorerade |
Supinum
| jag | deflorerat |
| du | deflorerat |
| han / hon / den / det | deflorerat |
| vi | deflorerat |
| ni | deflorerat |
| de | deflorerat |
Imperativ
| — | deflorera |
Passiv
Infinitiv
| — | defloreras |
Presens
| jag | defloreras |
| du | defloreras |
| han / hon / den / det | defloreras |
| vi | defloreras |
| ni | defloreras |
| de | defloreras |
Preteritum
| jag | deflorerades |
| du | deflorerades |
| han / hon / den / det | deflorerades |
| vi | deflorerades |
| ni | deflorerades |
| de | deflorerades |
Supinum
| jag | deflorerats |
| du | deflorerats |
| han / hon / den / det | deflorerats |
| vi | deflorerats |
| ni | deflorerats |
| de | deflorerats |