Conjugation of deducera
to deduce Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | deducera |
Presens
| jag | deducerar |
| du | deducerar |
| han / hon / den / det | deducerar |
| vi | deducerar |
| ni | deducerar |
| de | deducerar |
Preteritum
| jag | deducerade |
| du | deducerade |
| han / hon / den / det | deducerade |
| vi | deducerade |
| ni | deducerade |
| de | deducerade |
Supinum
| jag | deducerat |
| du | deducerat |
| han / hon / den / det | deducerat |
| vi | deducerat |
| ni | deducerat |
| de | deducerat |
Imperativ
| — | deducera |
Passiv
Infinitiv
| — | deduceras |
Presens
| jag | deduceras |
| du | deduceras |
| han / hon / den / det | deduceras |
| vi | deduceras |
| ni | deduceras |
| de | deduceras |
Preteritum
| jag | deducerades |
| du | deducerades |
| han / hon / den / det | deducerades |
| vi | deducerades |
| ni | deducerades |
| de | deducerades |
Supinum
| jag | deducerats |
| du | deducerats |
| han / hon / den / det | deducerats |
| vi | deducerats |
| ni | deducerats |
| de | deducerats |