Conjugation of balansera
to balance Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | balansera |
Presens
| jag | balanserar |
| du | balanserar |
| han / hon / den / det | balanserar |
| vi | balanserar |
| ni | balanserar |
| de | balanserar |
Preteritum
| jag | balanserade |
| du | balanserade |
| han / hon / den / det | balanserade |
| vi | balanserade |
| ni | balanserade |
| de | balanserade |
Supinum
| jag | balanserat |
| du | balanserat |
| han / hon / den / det | balanserat |
| vi | balanserat |
| ni | balanserat |
| de | balanserat |
Imperativ
| — | balansera |
Passiv
Infinitiv
| — | balanseras |
Presens
| jag | balanseras |
| du | balanseras |
| han / hon / den / det | balanseras |
| vi | balanseras |
| ni | balanseras |
| de | balanseras |
Preteritum
| jag | balanserades |
| du | balanserades |
| han / hon / den / det | balanserades |
| vi | balanserades |
| ni | balanserades |
| de | balanserades |
Supinum
| jag | balanserats |
| du | balanserats |
| han / hon / den / det | balanserats |
| vi | balanserats |
| ni | balanserats |
| de | balanserats |