Conjugation of bönhöra
to have one's prayers answered (by a deity, or figuratively) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | bönhöra |
Presens
| jag | bönhör |
| du | bönhör |
| han / hon / den / det | bönhör |
| vi | bönhör |
| ni | bönhör |
| de | bönhör |
Preteritum
| jag | bönhörde |
| du | bönhörde |
| han / hon / den / det | bönhörde |
| vi | bönhörde |
| ni | bönhörde |
| de | bönhörde |
Supinum
| jag | bönhört |
| du | bönhört |
| han / hon / den / det | bönhört |
| vi | bönhört |
| ni | bönhört |
| de | bönhört |
Imperativ
| — | bönhör |
Passiv
Infinitiv
| — | bönhöras |
Presens
| jag | bönhörs |
| du | bönhörs |
| han / hon / den / det | bönhörs |
| vi | bönhörs |
| ni | bönhörs |
| de | bönhörs |
Preteritum
| jag | bönhördes |
| du | bönhördes |
| han / hon / den / det | bönhördes |
| vi | bönhördes |
| ni | bönhördes |
| de | bönhördes |
Supinum
| jag | bönhörts |
| du | bönhörts |
| han / hon / den / det | bönhörts |
| vi | bönhörts |
| ni | bönhörts |
| de | bönhörts |