Conjugation of assimilera
to assimilate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | assimilera |
Presens
| jag | assimilerar |
| du | assimilerar |
| han / hon / den / det | assimilerar |
| vi | assimilerar |
| ni | assimilerar |
| de | assimilerar |
Preteritum
| jag | assimilerade |
| du | assimilerade |
| han / hon / den / det | assimilerade |
| vi | assimilerade |
| ni | assimilerade |
| de | assimilerade |
Supinum
| jag | assimilerat |
| du | assimilerat |
| han / hon / den / det | assimilerat |
| vi | assimilerat |
| ni | assimilerat |
| de | assimilerat |
Imperativ
| — | assimilera |
Passiv
Infinitiv
| — | assimileras |
Presens
| jag | assimileras |
| du | assimileras |
| han / hon / den / det | assimileras |
| vi | assimileras |
| ni | assimileras |
| de | assimileras |
Preteritum
| jag | assimilerades |
| du | assimilerades |
| han / hon / den / det | assimilerades |
| vi | assimilerades |
| ni | assimilerades |
| de | assimilerades |
Supinum
| jag | assimilerats |
| du | assimilerats |
| han / hon / den / det | assimilerats |
| vi | assimilerats |
| ni | assimilerats |
| de | assimilerats |