Conjugation of disocia
to dissociate Ver definición completa →
Indicativ
Prezent
| eu | disociez |
| tu | disociezi |
| el / ea | disociază |
| noi | disociem |
| voi | disociați |
| ei / ele | disociază |
Imperfect
| eu | disociam |
| tu | disociai |
| el / ea | disocia |
| noi | disociam |
| voi | disociați |
| ei / ele | disociau |
Perfectul simplu
| eu | disociai |
| tu | disociași |
| el / ea | disocie |
| noi | disociarăm |
| voi | disociarăți |
| ei / ele | disociară |
Mai mult ca perfectul
| eu | disociasem |
| tu | disociaseși |
| el / ea | disociase |
| noi | disociaserăm |
| voi | disociaserăți |
| ei / ele | disociaseră |
Conjunctiv
Prezent
| eu | să disociez |
| tu | să disociezi |
| el / ea | să disocieze |
| noi | să disociem |
| voi | să disociați |
| ei / ele | să disocieze |
Imperativ
Afirmativ
| tu | disociază |
| voi | disociați |
Negativ
| tu | nu nu disocia |
| voi | nu nu disociați |
Forme nepersonale
Infinitiv
| — | a disocia |
Gerunziu
| — | disociind |
Participiu
| — | disociat |