Conjugation of exsplendesco
/[ɛks(ː)pɫɛnˈdeːs.koː]/to be eminent, be distinguished Ver definición completa →
Vox āctīva
Indicātīvus praesēns
| ego | exsplendēscō |
| tū | exsplendēscis |
| is / ea / id | exsplendēscit |
| nōs | exsplendēscimus |
| vōs | exsplendēscitis |
| eī / eae / ea | exsplendēscunt |
Indicātīvus imperfectum
| ego | exsplendēscēbam |
| tū | exsplendēscēbās |
| is / ea / id | exsplendēscēbat |
| nōs | exsplendēscēbāmus |
| vōs | exsplendēscēbātis |
| eī / eae / ea | exsplendēscēbant |
Indicātīvus futūrum
| ego | exsplendēscam |
| tū | exsplendēscēs |
| is / ea / id | exsplendēscet |
| nōs | exsplendēscēmus |
| vōs | exsplendēscētis |
| eī / eae / ea | exsplendēscent |
Coniūnctīvus praesēns
| ego | exsplendēscam |
| tū | exsplendēscās |
| is / ea / id | exsplendēscat |
| nōs | exsplendēscāmus |
| vōs | exsplendēscātis |
| eī / eae / ea | exsplendēscant |
Coniūnctīvus imperfectum
| ego | exsplendēscerem |
| tū | exsplendēscerēs |
| is / ea / id | exsplendēsceret |
| nōs | exsplendēscerēmus |
| vōs | exsplendēscerētis |
| eī / eae / ea | exsplendēscerent |
Imperātīvus praesēns
| tū | exsplendēsce |
| vōs | exsplendēscite |
Imperātīvus futūrum
| tū | exsplendēscitō |
| is / ea / id | exsplendēscitō |
| vōs | exsplendēscitōte |
| eī / eae / ea | exsplendēscuntō |
Īnfīnītīvus praesēns
| — | exsplendēscere |
Participium praesēns
| — | exsplendēscēns |
Gerundium (genitīvus)
| — | exsplendēscendī |
Gerundium (datīvus)
| — | exsplendēscendō |
Gerundium (accūsātīvus)
| — | exsplendēscendum |
Gerundium (ablātīvus)
| — | exsplendēscendō |
Vox passīva
Indicātīvus praesēns
| ego | exsplendēscor |
| tū | exsplendēsceris |
| is / ea / id | exsplendēscitur |
| nōs | exsplendēscimur |
| vōs | exsplendēsciminī |
| eī / eae / ea | exsplendēscuntur |
Indicātīvus imperfectum
| ego | exsplendēscēbar |
| tū | exsplendēscēbāris |
| is / ea / id | exsplendēscēbātur |
| nōs | exsplendēscēbāmur |
| vōs | exsplendēscēbāminī |
| eī / eae / ea | exsplendēscēbantur |
Indicātīvus futūrum
| ego | exsplendēscar |
| tū | exsplendēscēris |
| is / ea / id | exsplendēscētur |
| nōs | exsplendēscēmur |
| vōs | exsplendēscēminī |
| eī / eae / ea | exsplendēscentur |
Coniūnctīvus praesēns
| ego | exsplendēscar |
| tū | exsplendēscāris |
| is / ea / id | exsplendēscātur |
| nōs | exsplendēscāmur |
| vōs | exsplendēscāminī |
| eī / eae / ea | exsplendēscantur |
Coniūnctīvus imperfectum
| ego | exsplendēscerer |
| tū | exsplendēscerēris |
| is / ea / id | exsplendēscerētur |
| nōs | exsplendēscerēmur |
| vōs | exsplendēscerēminī |
| eī / eae / ea | exsplendēscerentur |
Imperātīvus praesēns
| tū | exsplendēscere |
| vōs | exsplendēsciminī |
Imperātīvus futūrum
| tū | exsplendēscitor |
| is / ea / id | exsplendēscitor |
| eī / eae / ea | exsplendēscuntor |
Īnfīnītīvus praesēns
| — | exsplendēscī |
Participium futūrum
| — | exsplendēscendus |