Conjugation of instruír
to instruct, teach Ver definición completa →
Indicativo
Presente
| eu | instrúo |
| ti | instrúes |
| el / ela | instrúe |
| nós | instruímos |
| vós | instruídes |
| eles / elas | instrúen |
Pretérito imperfecto
| eu | instruía |
| ti | instruías |
| el / ela | instruía |
| nós | instruïamos |
| vós | instruïades |
| eles / elas | instruían |
Pretérito perfecto
| eu | instruín |
| ti | instruíches |
| el / ela | instruíu |
| nós | instruímos |
| vós | instruístes |
| eles / elas | instruíron |
Antepretérito
| eu | instruíra |
| ti | instruíras |
| el / ela | instruíra |
| nós | instruiramos |
| vós | instruirades |
| eles / elas | instruíran |
Futuro
| eu | instruirei |
| ti | instruirás |
| el / ela | instruirá |
| nós | instruiremos |
| vós | instruiredes |
| eles / elas | instruirán |
Pospretérito
| eu | instruiría |
| ti | instruirías |
| el / ela | instruiría |
| nós | instruiriamos |
| vós | instruiriades |
| eles / elas | instruirían |
Subxuntivo
Presente
| eu | instrúa |
| ti | instrúas |
| el / ela | instrúa |
| nós | instruamos |
| vós | instruades |
| eles / elas | instrúan |
Pretérito imperfecto
| eu | instruíse |
| ti | instruíses |
| el / ela | instruíse |
| nós | instruísemos |
| vós | instruísedes |
| eles / elas | instruísen |
Futuro
| eu | instruír |
| ti | instruíres |
| el / ela | instruír |
| nós | instruírmos |
| vós | instruírdes |
| eles / elas | instruíren |
Imperativo
Afirmativo
| ti | instrúe |
| el / ela | instrúa |
| nós | instruamos |
| vós | instruíde |
| eles / elas | instrúan |
Infinitivo
Infinitivo persoal
| eu | instruír |
| ti | instruíres |
| el / ela | instruír |
| nós | instruírmos |
| vós | instruírdes |
| eles / elas | instruíren |