HomeServicesBlogDictionariesContactSpanish Course
← brandir — definition

Conjugation of brandir

Regular CEFR B1
bɾanˈdiɾ

to brandish (to move a weapon) Ver definición completa →

Indicativo

Presente
eu brando
ti brandes
el / ela brande
nós brandimos
vós brandides
eles / elas branden
Pretérito imperfecto
eu brandía
ti brandías
el / ela brandía
nós brandiamos
vós brandiades
eles / elas brandían
Pretérito perfecto
eu brandín
ti brandiches
el / ela brandiu
nós brandimos
vós brandistes
eles / elas brandiron
Antepretérito
eu brandira
ti brandiras
el / ela brandira
nós brandiramos
vós brandirades
eles / elas brandiran
Futuro
eu brandirei
ti brandirás
el / ela brandirá
nós brandiremos
vós brandiredes
eles / elas brandirán
Pospretérito
eu brandiría
ti brandirías
el / ela brandiría
nós brandiriamos
vós brandiriades
eles / elas brandirían

Subxuntivo

Presente
eu branda
ti brandas
el / ela branda
nós brandamos
vós brandades
eles / elas brandan
Pretérito imperfecto
eu brandise
ti brandises
el / ela brandise
nós brandísemos
vós brandísedes
eles / elas brandisen
Futuro
eu brandir
ti brandires
el / ela brandir
nós brandirmos
vós brandirdes
eles / elas brandiren

Imperativo

Afirmativo
ti brande
el / ela branda
nós brandamos
vós brandide
eles / elas brandan

Infinitivo

Infinitivo persoal
eu brandir
ti brandires
el / ela brandir
nós brandirmos
vós brandirdes
eles / elas brandiren

Practice this verb →

More conjugations

Explore the Galego dictionary

Look up any Galician word for definitions, equivalents in 94 languages, and more.

Open Dictionary