Conjugation of alardear
to boast, to brag Ver definición completa →
Indicativo
Presente
| eu | alardeo |
| ti | alardeas |
| el / ela | alardea |
| nós | alardeamos |
| vós | alardeades |
| eles / elas | alardean |
Pretérito imperfecto
| eu | alardeaba |
| ti | alardeabas |
| el / ela | alardeaba |
| nós | alardeabamos |
| vós | alardeabades |
| eles / elas | alardeaban |
Pretérito perfecto
| eu | alardeei |
| ti | alardeaches |
| el / ela | alardeou |
| nós | alardeamos |
| vós | alardeastes |
| eles / elas | alardearon |
Antepretérito
| eu | alardeara |
| ti | alardearas |
| el / ela | alardeara |
| nós | alardearamos |
| vós | alardearades |
| eles / elas | alardearan |
Futuro
| eu | alardearei |
| ti | alardearás |
| el / ela | alardeará |
| nós | alardearemos |
| vós | alardearedes |
| eles / elas | alardearán |
Pospretérito
| eu | alardearía |
| ti | alardearías |
| el / ela | alardearía |
| nós | alardeariamos |
| vós | alardeariades |
| eles / elas | alardearían |
Subxuntivo
Presente
| eu | alardee |
| ti | alardees |
| el / ela | alardee |
| nós | alardeemos |
| vós | alardeedes |
| eles / elas | alardeen |
Pretérito imperfecto
| eu | alardease |
| ti | alardeases |
| el / ela | alardease |
| nós | alardeásemos |
| vós | alardeásedes |
| eles / elas | alardeasen |
Futuro
| eu | alardear |
| ti | alardeares |
| el / ela | alardear |
| nós | alardearmos |
| vós | alardeardes |
| eles / elas | alardearen |
Imperativo
Afirmativo
| ti | alardea |
| el / ela | alardee |
| nós | alardeemos |
| vós | alardeade |
| eles / elas | alardeen |
Infinitivo
Infinitivo persoal
| eu | alardear |
| ti | alardeares |
| el / ela | alardear |
| nós | alardearmos |
| vós | alardeardes |
| eles / elas | alardearen |