Conjugation of advertir
to admonish; to caution; to warn Ver definición completa →
Indicativo
Presente
| eu | advirto |
| ti | advirtes |
| el / ela | advirte |
| nós | advertimos |
| vós | advertides |
| eles / elas | advirten |
Pretérito imperfecto
| eu | advertía |
| ti | advertías |
| el / ela | advertía |
| nós | advertiamos |
| vós | advertiades |
| eles / elas | advertían |
Pretérito perfecto
| eu | advertín |
| ti | advertiches |
| el / ela | advertiu |
| nós | advertimos |
| vós | advertistes |
| eles / elas | advertiron |
Antepretérito
| eu | advertira |
| ti | advertiras |
| el / ela | advertira |
| nós | advertiramos |
| vós | advertirades |
| eles / elas | advertiran |
Futuro
| eu | advertirei |
| ti | advertirás |
| el / ela | advertirá |
| nós | advertiremos |
| vós | advertiredes |
| eles / elas | advertirán |
Pospretérito
| eu | advertiría |
| ti | advertirías |
| el / ela | advertiría |
| nós | advertiriamos |
| vós | advertiriades |
| eles / elas | advertirían |
Subxuntivo
Presente
| eu | advirta |
| ti | advirtas |
| el / ela | advirta |
| nós | advirtamos |
| vós | advirtades |
| eles / elas | advirtan |
Pretérito imperfecto
| eu | advertise |
| ti | advertises |
| el / ela | advertise |
| nós | advertísemos |
| vós | advertísedes |
| eles / elas | advertisen |
Futuro
| eu | advertir |
| ti | advertires |
| el / ela | advertir |
| nós | advertirmos |
| vós | advertirdes |
| eles / elas | advertiren |
Imperativo
Afirmativo
| ti | advirte |
| el / ela | advirta |
| nós | advirtamos |
| vós | advertide |
| eles / elas | advirtan |
Infinitivo
Infinitivo persoal
| eu | advertir |
| ti | advertires |
| el / ela | advertir |
| nós | advertirmos |
| vós | advertirdes |
| eles / elas | advertiren |