Conjugation of disgracier
/\dis.ɡʁa.sje\/Avoir quelque chose de défiguré, de difforme en sa personne ; avoir un physique ingrat. Ver definición completa →
Indicatif
Présent
| je | je disgracie |
| tu | tu disgracies |
| il / elle / on | il disgracie |
| nous | nous disgracions |
| vous | vous disgraciez |
| ils / elles | ils disgracient |
Imparfait
| je | je disgraciais |
| tu | tu disgraciais |
| il / elle / on | il disgraciait |
| nous | nous disgraciions |
| vous | vous disgraciiez |
| ils / elles | ils disgraciaient |
Passé simple
| je | je disgraciai |
| tu | tu disgracias |
| il / elle / on | il disgracia |
| nous | nous disgraciâmes |
| vous | vous disgraciâtes |
| ils / elles | ils disgracièrent |
Futur simple
| je | je disgracierai |
| tu | tu disgracieras |
| il / elle / on | il disgraciera |
| nous | nous disgracierons |
| vous | vous disgracierez |
| ils / elles | ils disgracieront |
Passé composé
| je | j'ai disgracié |
| tu | tu as disgracié |
| il / elle / on | il a disgracié |
| nous | nous avons disgracié |
| vous | vous avez disgracié |
| ils / elles | ils ont disgracié |
Plus-que-parfait
| je | j'avais disgracié |
| tu | tu avais disgracié |
| il / elle / on | il avait disgracié |
| nous | nous avions disgracié |
| vous | vous aviez disgracié |
| ils / elles | ils avaient disgracié |
Futur antérieur
| je | j'aurai disgracié |
| tu | tu auras disgracié |
| il / elle / on | il aura disgracié |
| nous | nous aurons disgracié |
| vous | vous aurez disgracié |
| ils / elles | ils auront disgracié |
Conditionnel
Présent
| je | je disgracierais |
| tu | tu disgracierais |
| il / elle / on | il disgracierait |
| nous | nous disgracierions |
| vous | vous disgracieriez |
| ils / elles | ils disgracieraient |
Conditionnel passé
| je | j'aurais disgracié |
| tu | tu aurais disgracié |
| il / elle / on | il aurait disgracié |
| nous | nous aurions disgracié |
| vous | vous auriez disgracié |
| ils / elles | ils auraient disgracié |
Subjonctif
Présent
| je | que je disgracie |
| tu | que tu disgracies |
| il / elle / on | qu'il disgracie |
| nous | que nous disgraciions |
| vous | que vous disgraciiez |
| ils / elles | qu'ils disgracient |
Imparfait
| je | que je disgraciasse |
| tu | que tu disgraciasses |
| il / elle / on | qu'il disgraciât |
| nous | que nous disgraciassions |
| vous | que vous disgraciassiez |
| ils / elles | qu'ils disgraciassent |
Plus-que-parfait
| je | que j'eusse disgracié |
| tu | que tu eusses disgracié |
| il / elle / on | qu'il eût disgracié |
| nous | que nous eussions disgracié |
| vous | que vous eussiez disgracié |
| ils / elles | qu'ils eussent disgracié |
Impératif
Affirmatif
| tu | disgracie |
| nous | disgracions |
| vous | disgraciez |