Conjugation of vrisse
to express anger, irritation, annoyance Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | vrisse |
Præsens
| jeg | vrisser |
| du | vrisser |
| han / hun / den / det | vrisser |
| vi | vrisser |
| I | vrisser |
| de | vrisser |
Præteritum
| jeg | vrissede |
| du | vrissede |
| han / hun / den / det | vrissede |
| vi | vrissede |
| I | vrissede |
| de | vrissede |
Perfektum
| — | har vrisset |
Imperativ
| — | vris |
Perfektum participium
| — | vrisset |
Præsens participium
| — | vrissende |
Passiv
Infinitiv
| — | vrisses |
Præsens
| jeg | vrisses |
| du | vrisses |
| han / hun / den / det | vrisses |
| vi | vrisses |
| I | vrisses |
| de | vrisses |
Præteritum
| jeg | vrissedes |
| du | vrissedes |
| han / hun / den / det | vrissedes |
| vi | vrissedes |
| I | vrissedes |
| de | vrissedes |