Conjugation of paralysere
to paralyse Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | paralysere |
Præsens
| jeg | paralyserer |
| du | paralyserer |
| han / hun / den / det | paralyserer |
| vi | paralyserer |
| I | paralyserer |
| de | paralyserer |
Præteritum
| jeg | paralyserede |
| du | paralyserede |
| han / hun / den / det | paralyserede |
| vi | paralyserede |
| I | paralyserede |
| de | paralyserede |
Perfektum
| — | har paralyseret |
Imperativ
| — | paralyser |
Perfektum participium
| — | paralyseret |
Passiv
Infinitiv
| — | paralyseres |
Præsens
| jeg | paralyseres |
| du | paralyseres |
| han / hun / den / det | paralyseres |
| vi | paralyseres |
| I | paralyseres |
| de | paralyseres |
Præteritum
| jeg | paralyseredes |
| du | paralyseredes |
| han / hun / den / det | paralyseredes |
| vi | paralyseredes |
| I | paralyseredes |
| de | paralyseredes |