Conjugation of fravælge
to opt-out, deselect Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | fravælge |
Præsens
| jeg | fravælger |
| du | fravælger |
| han / hun / den / det | fravælger |
| vi | fravælger |
| I | fravælger |
| de | fravælger |
Præteritum
| jeg | fravalgte |
| du | fravalgte |
| han / hun / den / det | fravalgte |
| vi | fravalgte |
| I | fravalgte |
| de | fravalgte |
Perfektum
| — | har fravalgt |
Imperativ
| — | fravælg |
Perfektum participium
| — | fravalgt |
Præsens participium
| — | fravælgende |
Passiv
Infinitiv
| — | fravælges |
Præsens
| jeg | fravælges |
| du | fravælges |
| han / hun / den / det | fravælges |
| vi | fravælges |
| I | fravælges |
| de | fravælges |
Præteritum
| jeg | fravalgtes |
| du | fravalgtes |
| han / hun / den / det | fravalgtes |
| vi | fravalgtes |
| I | fravalgtes |
| de | fravalgtes |