Conjugation of civilisere
to civilise/civilize Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | civilisere |
Præsens
| jeg | civiliserer |
| du | civiliserer |
| han / hun / den / det | civiliserer |
| vi | civiliserer |
| I | civiliserer |
| de | civiliserer |
Præteritum
| jeg | civiliserede |
| du | civiliserede |
| han / hun / den / det | civiliserede |
| vi | civiliserede |
| I | civiliserede |
| de | civiliserede |
Perfektum
| — | har civiliseret |
Imperativ
| — | civiliser |
Perfektum participium
| — | civiliseret |
Præsens participium
| — | civiliserende |
Passiv
Infinitiv
| — | civiliseres |
Præsens
| jeg | civiliseres |
| du | civiliseres |
| han / hun / den / det | civiliseres |
| vi | civiliseres |
| I | civiliseres |
| de | civiliseres |
Præteritum
| jeg | civiliseredes |
| du | civiliseredes |
| han / hun / den / det | civiliseredes |
| vi | civiliseredes |
| I | civiliseredes |
| de | civiliseredes |