Conjugation of beslaglægge
to confiscate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | beslaglægge |
Præsens
| jeg | beslaglægger |
| du | beslaglægger |
| han / hun / den / det | beslaglægger |
| vi | beslaglægger |
| I | beslaglægger |
| de | beslaglægger |
Præteritum
| jeg | beslaglagde |
| du | beslaglagde |
| han / hun / den / det | beslaglagde |
| vi | beslaglagde |
| I | beslaglagde |
| de | beslaglagde |
Imperativ
| — | beslaglæg |
Perfektum participium
| — | beslaglagt |
Præsens participium
| — | beslaglæggende |
Passiv
Infinitiv
| — | beslaglægges |
Præsens
| jeg | beslaglægges |
| du | beslaglægges |
| han / hun / den / det | beslaglægges |
| vi | beslaglægges |
| I | beslaglægges |
| de | beslaglægges |