Conjugation of verbalitzar
/[bər.bə.liˈd͡za]/to verbalize, verbify (derive a verb from) Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | verbalitzo |
| tu | verbalitzes |
| ell / ella / vostè | verbalitza |
| nosaltres | verbalitzem |
| vosaltres | verbalitzeu |
| ells / elles / vostès | verbalitzen |
Imperfet
| jo | verbalitzava |
| tu | verbalitzaves |
| ell / ella / vostè | verbalitzava |
| nosaltres | verbalitzàvem |
| vosaltres | verbalitzàveu |
| ells / elles / vostès | verbalitzaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | verbalitzí |
| tu | verbalitzares |
| ell / ella / vostè | verbalitzà |
| nosaltres | verbalitzàrem |
| vosaltres | verbalitzàreu |
| ells / elles / vostès | verbalitzaren |
Futur
| jo | verbalitzaré |
| tu | verbalitzaràs |
| ell / ella / vostè | verbalitzarà |
| nosaltres | verbalitzarem |
| vosaltres | verbalitzareu |
| ells / elles / vostès | verbalitzaran |
Condicional
| jo | verbalitzaria |
| tu | verbalitzaries |
| ell / ella / vostè | verbalitzaria |
| nosaltres | verbalitzaríem |
| vosaltres | verbalitzaríeu |
| ells / elles / vostès | verbalitzarien |
Subjuntiu
Present
| jo | verbalitzi |
| tu | verbalitzis |
| ell / ella / vostè | verbalitzi |
| nosaltres | verbalitzem |
| vosaltres | verbalitzeu |
| ells / elles / vostès | verbalitzin |
Imperfet
| jo | verbalitzés |
| tu | verbalitzessis |
| ell / ella / vostè | verbalitzés |
| nosaltres | verbalitzéssim |
| vosaltres | verbalitzéssiu |
| ells / elles / vostès | verbalitzessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | verbalitza |
| ell / ella / vostè | verbalitzi |
| nosaltres | verbalitzem |
| vosaltres | verbalitzeu |
| ells / elles / vostès | verbalitzin |
Negatiu
| tu | no verbalitzis |
| ell / ella / vostè | no verbalitzi |
| nosaltres | no verbalitzem |
| vosaltres | no verbalitzeu |
| ells / elles / vostès | no verbalitzin |