Conjugation of sospitar
/[sus.piˈta]/Equivalent to 'suspect': A person who is suspected of something, in particular of committing a crime. Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | sospito |
| tu | sospites |
| ell / ella / vostè | sospita |
| nosaltres | sospitem |
| vosaltres | sospiteu |
| ells / elles / vostès | sospiten |
Imperfet
| jo | sospitava |
| tu | sospitaves |
| ell / ella / vostè | sospitava |
| nosaltres | sospitàvem |
| vosaltres | sospitàveu |
| ells / elles / vostès | sospitaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | sospití |
| tu | sospitares |
| ell / ella / vostè | sospità |
| nosaltres | sospitàrem |
| vosaltres | sospitàreu |
| ells / elles / vostès | sospitaren |
Futur
| jo | sospitaré |
| tu | sospitaràs |
| ell / ella / vostè | sospitarà |
| nosaltres | sospitarem |
| vosaltres | sospitareu |
| ells / elles / vostès | sospitaran |
Condicional
| jo | sospitaria |
| tu | sospitaries |
| ell / ella / vostè | sospitaria |
| nosaltres | sospitaríem |
| vosaltres | sospitaríeu |
| ells / elles / vostès | sospitarien |
Subjuntiu
Present
| jo | sospiti |
| tu | sospitis |
| ell / ella / vostè | sospiti |
| nosaltres | sospitem |
| vosaltres | sospiteu |
| ells / elles / vostès | sospitin |
Imperfet
| jo | sospités |
| tu | sospitessis |
| ell / ella / vostè | sospités |
| nosaltres | sospitéssim |
| vosaltres | sospitéssiu |
| ells / elles / vostès | sospitessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | sospita |
| ell / ella / vostè | sospiti |
| nosaltres | sospitem |
| vosaltres | sospiteu |
| ells / elles / vostès | sospitin |
Negatiu
| tu | no sospitis |
| ell / ella / vostè | no sospiti |
| nosaltres | no sospitem |
| vosaltres | no sospiteu |
| ells / elles / vostès | no sospitin |