Conjugation of sorprendre
/[surˈpɛn.dɾə]/first-person singular future indicative of sorprendre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | sorprenc |
| tu | sorprens |
| ell / ella / vostè | sorprèn |
| nosaltres | sorprenem |
| vosaltres | sorpreneu |
| ells / elles / vostès | sorprenen |
Imperfet
| jo | sorprenia |
| tu | sorprenies |
| ell / ella / vostè | sorprenia |
| nosaltres | sorpreníem |
| vosaltres | sorpreníeu |
| ells / elles / vostès | sorprenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | sorprenguí |
| tu | sorprengueres |
| ell / ella / vostè | sorprengué |
| nosaltres | sorprenguérem |
| vosaltres | sorprenguéreu |
| ells / elles / vostès | sorprengueren |
Futur
| jo | sorprendré |
| tu | sorprendràs |
| ell / ella / vostè | sorprendrà |
| nosaltres | sorprendrem |
| vosaltres | sorprendreu |
| ells / elles / vostès | sorprendran |
Condicional
| jo | sorprendria |
| tu | sorprendries |
| ell / ella / vostè | sorprendria |
| nosaltres | sorprendríem |
| vosaltres | sorprendríeu |
| ells / elles / vostès | sorprendrien |
Subjuntiu
Present
| jo | sorprengui |
| tu | sorprenguis |
| ell / ella / vostè | sorprengui |
| nosaltres | sorprenguem |
| vosaltres | sorprengueu |
| ells / elles / vostès | sorprenguin |
Imperfet
| jo | sorprengués |
| tu | sorprenguessis |
| ell / ella / vostè | sorprengués |
| nosaltres | sorprenguéssim |
| vosaltres | sorprenguéssiu |
| ells / elles / vostès | sorprenguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | sorprèn |
| ell / ella / vostè | sorprengui |
| nosaltres | sorprenguem |
| vosaltres | sorpreneu |
| ells / elles / vostès | sorprenguin |
Negatiu
| tu | no sorprenguis |
| ell / ella / vostè | no sorprengui |
| nosaltres | no sorprenguem |
| vosaltres | no sorprengueu |
| ells / elles / vostès | no sorprenguin |