Conjugation of romandre
/[ruˈman.dɾə]/first-person singular future indicative of romandre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | romanc |
| tu | romans |
| ell / ella / vostè | roman |
| nosaltres | romanem |
| vosaltres | romaneu |
| ells / elles / vostès | romanen |
Imperfet
| jo | romania |
| tu | romanies |
| ell / ella / vostè | romania |
| nosaltres | romaníem |
| vosaltres | romaníeu |
| ells / elles / vostès | romanien |
Pretèrit perfet simple
| jo | romanguí |
| tu | romangueres |
| ell / ella / vostè | romangué |
| nosaltres | romanguérem |
| vosaltres | romanguéreu |
| ells / elles / vostès | romangueren |
Futur
| jo | romandré |
| tu | romandràs |
| ell / ella / vostè | romandrà |
| nosaltres | romandrem |
| vosaltres | romandreu |
| ells / elles / vostès | romandran |
Condicional
| jo | romandria |
| tu | romandries |
| ell / ella / vostè | romandria |
| nosaltres | romandríem |
| vosaltres | romandríeu |
| ells / elles / vostès | romandrien |
Subjuntiu
Present
| jo | romangui |
| tu | romanguis |
| ell / ella / vostè | romangui |
| nosaltres | romanguem |
| vosaltres | romangueu |
| ells / elles / vostès | romanguin |
Imperfet
| jo | romangués |
| tu | romanguessis |
| ell / ella / vostè | romangués |
| nosaltres | romanguéssim |
| vosaltres | romanguéssiu |
| ells / elles / vostès | romanguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | roman |
| ell / ella / vostè | romangui |
| nosaltres | romanguem |
| vosaltres | romaneu |
| ells / elles / vostès | romanguin |
Negatiu
| tu | no romanguis |
| ell / ella / vostè | no romangui |
| nosaltres | no romanguem |
| vosaltres | no romangueu |
| ells / elles / vostès | no romanguin |