HomeServicesBlogDictionariesContactSpanish Course
← provenir — definición

Conjugation of provenir

verbo -ir Regular CEFR B2
/[pɾu.βəˈni]/

to originate, to stem (from) Ver definición completa →

Indicatiu

Present
jo provinc
tu provens
ell / ella / vostè prové
nosaltres provenim
vosaltres proveniu
ells / elles / vostès provenen
Imperfet
jo provenia
tu provenies
ell / ella / vostè provenia
nosaltres proveníem
vosaltres proveníeu
ells / elles / vostès provenien
Pretèrit perfet simple
jo provinguí
tu provingueres
ell / ella / vostè provingué
nosaltres provinguérem
vosaltres provinguéreu
ells / elles / vostès provingueren
Futur
jo provindré
tu provindràs
ell / ella / vostè provindrà
nosaltres provindrem
vosaltres provindreu
ells / elles / vostès provindran
Condicional
jo provindria
tu provindries
ell / ella / vostè provindria
nosaltres provindríem
vosaltres provindríeu
ells / elles / vostès provindrien

Subjuntiu

Present
jo provingui
tu provinguis
ell / ella / vostè provingui
nosaltres provinguem
vosaltres provingueu
ells / elles / vostès provinguin
Imperfet
jo provingués
tu provinguessis
ell / ella / vostè provingués
nosaltres provinguéssim
vosaltres provinguéssiu
ells / elles / vostès provinguessin

Imperatiu

Afirmatiu
tu provén
ell / ella / vostè provingui
nosaltres provinguem
vosaltres proveniu
ells / elles / vostès provinguin
Negatiu
tu no provinguis
ell / ella / vostè no provingui
nosaltres no provinguem
vosaltres no provingueu
ells / elles / vostès no provinguin

Más conjugaciones

Explore the Català dictionary

Look up any Catalan word for definitions, equivalents in 94 languages, and more.

Open Dictionary