Conjugation of preveure
/[pɾəˈβɛw.ɾə]/first-person singular future indicative of preveure Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | preveig |
| tu | preveus |
| ell / ella / vostè | preveu |
| nosaltres | preveiem |
| vosaltres | preveieu |
| ells / elles / vostès | preveuen |
Imperfet
| jo | preveia |
| tu | preveies |
| ell / ella / vostè | preveia |
| nosaltres | prevèiem |
| vosaltres | prevèieu |
| ells / elles / vostès | preveien |
Pretèrit perfet simple
| jo | previu |
| tu | preveieres |
| ell / ella / vostè | preveié |
| nosaltres | preveiérem |
| vosaltres | preveiéreu |
| ells / elles / vostès | preveieren |
Futur
| jo | preveuré |
| tu | preveuràs |
| ell / ella / vostè | preveurà |
| nosaltres | preveurem |
| vosaltres | preveureu |
| ells / elles / vostès | preveuran |
Condicional
| jo | preveuria |
| tu | preveuries |
| ell / ella / vostè | preveuria |
| nosaltres | preveuríem |
| vosaltres | preveuríeu |
| ells / elles / vostès | preveurien |
Subjuntiu
Present
| jo | prevegi |
| tu | prevegis |
| ell / ella / vostè | prevegi |
| nosaltres | prevegem |
| vosaltres | prevegeu |
| ells / elles / vostès | prevegin |
Imperfet
| jo | preveiés |
| tu | preveiessis |
| ell / ella / vostè | preveiés |
| nosaltres | preveiéssim |
| vosaltres | preveiéssiu |
| ells / elles / vostès | preveiessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | preveges |
| ell / ella / vostè | prevegi |
| nosaltres | prevegem |
| vosaltres | prevegeu |
| ells / elles / vostès | prevegin |
Negatiu
| tu | no prevegis |
| ell / ella / vostè | no prevegi |
| nosaltres | no prevegem |
| vosaltres | no prevegeu |
| ells / elles / vostès | no prevegin |