Conjugation of prendre
/[ˈpɛn.dɾə]/first-person singular future indicative of prendre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | prenc |
| tu | prens |
| ell / ella / vostè | pren |
| nosaltres | prenem |
| vosaltres | preneu |
| ells / elles / vostès | prenen |
Imperfet
| jo | prenia |
| tu | prenies |
| ell / ella / vostè | prenia |
| nosaltres | preníem |
| vosaltres | preníeu |
| ells / elles / vostès | prenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | prenguí |
| tu | prengueres |
| ell / ella / vostè | prengué |
| nosaltres | prenguérem |
| vosaltres | prenguéreu |
| ells / elles / vostès | prengueren |
Futur
| jo | prendré |
| tu | prendràs |
| ell / ella / vostè | prendrà |
| nosaltres | prendrem |
| vosaltres | prendreu |
| ells / elles / vostès | prendran |
Condicional
| jo | prendria |
| tu | prendries |
| ell / ella / vostè | prendria |
| nosaltres | prendríem |
| vosaltres | prendríeu |
| ells / elles / vostès | prendrien |
Subjuntiu
Present
| jo | prengui |
| tu | prenguis |
| ell / ella / vostè | prengui |
| nosaltres | prenguem |
| vosaltres | prengueu |
| ells / elles / vostès | prenguin |
Imperfet
| jo | prengués |
| tu | prenguessis |
| ell / ella / vostè | prengués |
| nosaltres | prenguéssim |
| vosaltres | prenguéssiu |
| ells / elles / vostès | prenguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | pren |
| ell / ella / vostè | prengui |
| nosaltres | prenguem |
| vosaltres | preneu |
| ells / elles / vostès | prenguin |
Negatiu
| tu | no prenguis |
| ell / ella / vostè | no prengui |
| nosaltres | no prenguem |
| vosaltres | no prengueu |
| ells / elles / vostès | no prenguin |