Conjugation of pervindre
first-person singular future indicative of pervenir Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | pervinc |
| tu | pervens |
| ell / ella / vostè | pervé |
| nosaltres | pervenim |
| vosaltres | perveniu |
| ells / elles / vostès | pervenen |
Imperfet
| jo | pervenia |
| tu | pervenies |
| ell / ella / vostè | pervenia |
| nosaltres | perveníem |
| vosaltres | perveníeu |
| ells / elles / vostès | pervenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | pervinguí |
| tu | pervingueres |
| ell / ella / vostè | pervingué |
| nosaltres | pervinguérem |
| vosaltres | pervinguéreu |
| ells / elles / vostès | pervingueren |
Futur
| jo | pervindré |
| tu | pervindràs |
| ell / ella / vostè | pervindrà |
| nosaltres | pervindrem |
| vosaltres | pervindreu |
| ells / elles / vostès | pervindran |
Condicional
| jo | pervindria |
| tu | pervindries |
| ell / ella / vostè | pervindria |
| nosaltres | pervindríem |
| vosaltres | pervindríeu |
| ells / elles / vostès | pervindrien |
Subjuntiu
Present
| jo | pervingui |
| tu | pervinguis |
| ell / ella / vostè | pervingui |
| nosaltres | pervinguem |
| vosaltres | pervingueu |
| ells / elles / vostès | pervinguin |
Imperfet
| jo | pervingués |
| tu | pervinguessis |
| ell / ella / vostè | pervingués |
| nosaltres | pervinguéssim |
| vosaltres | pervinguéssiu |
| ells / elles / vostès | pervinguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | pervén |
| ell / ella / vostè | pervingui |
| nosaltres | pervinguem |
| vosaltres | perveniu |
| ells / elles / vostès | pervinguin |
Negatiu
| tu | no pervinguis |
| ell / ella / vostè | no pervingui |
| nosaltres | no pervinguem |
| vosaltres | no pervingueu |
| ells / elles / vostès | no pervinguin |