Conjugation of percebre
[pərˈsɛ.βɾə]first-person singular future indicative of percebre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | percebo |
| tu | perceps |
| ell / ella / vostè | percep |
| nosaltres | percebem |
| vosaltres | percebeu |
| ells / elles / vostès | perceben |
Imperfet
| jo | percebia |
| tu | percebies |
| ell / ella / vostè | percebia |
| nosaltres | percebíem |
| vosaltres | percebíeu |
| ells / elles / vostès | percebien |
Pretèrit perfet simple
| jo | percebí |
| tu | perceberes |
| ell / ella / vostè | percebé |
| nosaltres | percebérem |
| vosaltres | percebéreu |
| ells / elles / vostès | perceberen |
Futur
| jo | percebré |
| tu | percebràs |
| ell / ella / vostè | percebrà |
| nosaltres | percebrem |
| vosaltres | percebreu |
| ells / elles / vostès | percebran |
Condicional
| jo | percebria |
| tu | percebries |
| ell / ella / vostè | percebria |
| nosaltres | percebríem |
| vosaltres | percebríeu |
| ells / elles / vostès | percebrien |
Subjuntiu
Present
| jo | percebi |
| tu | percebis |
| ell / ella / vostè | percebi |
| nosaltres | percebem |
| vosaltres | percebeu |
| ells / elles / vostès | percebin |
Imperfet
| jo | percebés |
| tu | percebessis |
| ell / ella / vostè | percebés |
| nosaltres | percebéssim |
| vosaltres | percebéssiu |
| ells / elles / vostès | percebessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | percep |
| ell / ella / vostè | percebi |
| nosaltres | percebem |
| vosaltres | percebeu |
| ells / elles / vostès | percebin |
Negatiu
| tu | no no percebis |
| ell / ella / vostè | no no percebi |
| nosaltres | no no percebem |
| vosaltres | no no percebeu |
| ells / elles / vostès | no no percebin |