Conjugation of ostentar
/[us.tənˈta]/to hold, to possess (a title or position) Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | ostento |
| tu | ostentes |
| ell / ella / vostè | ostenta |
| nosaltres | ostentem |
| vosaltres | ostenteu |
| ells / elles / vostès | ostenten |
Imperfet
| jo | ostentava |
| tu | ostentaves |
| ell / ella / vostè | ostentava |
| nosaltres | ostentàvem |
| vosaltres | ostentàveu |
| ells / elles / vostès | ostentaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | ostentí |
| tu | ostentares |
| ell / ella / vostè | ostentà |
| nosaltres | ostentàrem |
| vosaltres | ostentàreu |
| ells / elles / vostès | ostentaren |
Futur
| jo | ostentaré |
| tu | ostentaràs |
| ell / ella / vostè | ostentarà |
| nosaltres | ostentarem |
| vosaltres | ostentareu |
| ells / elles / vostès | ostentaran |
Condicional
| jo | ostentaria |
| tu | ostentaries |
| ell / ella / vostè | ostentaria |
| nosaltres | ostentaríem |
| vosaltres | ostentaríeu |
| ells / elles / vostès | ostentarien |
Subjuntiu
Present
| jo | ostenti |
| tu | ostentis |
| ell / ella / vostè | ostenti |
| nosaltres | ostentem |
| vosaltres | ostenteu |
| ells / elles / vostès | ostentin |
Imperfet
| jo | ostentés |
| tu | ostentessis |
| ell / ella / vostè | ostentés |
| nosaltres | ostentéssim |
| vosaltres | ostentéssiu |
| ells / elles / vostès | ostentessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | ostenta |
| ell / ella / vostè | ostenti |
| nosaltres | ostentem |
| vosaltres | ostenteu |
| ells / elles / vostès | ostentin |
Negatiu
| tu | no ostentis |
| ell / ella / vostè | no ostenti |
| nosaltres | no ostentem |
| vosaltres | no ostenteu |
| ells / elles / vostès | no ostentin |