HomeServicesBlogDictionariesContactSpanish Course
← ordir — definición

Conjugation of ordir

verbo -ir Regular CEFR B1
/[urˈdi]/

to weave, to fabricate, to plot Ver definición completa →

Indicatiu

Present
jo ordeixo
tu ordeixes
ell / ella / vostè ordeix
nosaltres ordim
vosaltres ordiu
ells / elles / vostès ordeixen
Imperfet
jo ordia
tu ordies
ell / ella / vostè ordia
nosaltres ordíem
vosaltres ordíeu
ells / elles / vostès ordien
Pretèrit perfet simple
jo ordí
tu ordires
ell / ella / vostè ordí
nosaltres ordírem
vosaltres ordíreu
ells / elles / vostès ordiren
Futur
jo ordiré
tu ordiràs
ell / ella / vostè ordirà
nosaltres ordirem
vosaltres ordireu
ells / elles / vostès ordiran
Condicional
jo ordiria
tu ordiries
ell / ella / vostè ordiria
nosaltres ordiríem
vosaltres ordiríeu
ells / elles / vostès ordirien

Subjuntiu

Present
jo ordeixi
tu ordeixis
ell / ella / vostè ordeixi
nosaltres ordim
vosaltres ordiu
ells / elles / vostès ordeixin
Imperfet
jo ordís
tu ordissis
ell / ella / vostè ordís
nosaltres ordíssim
vosaltres ordíssiu
ells / elles / vostès ordissin

Imperatiu

Afirmatiu
tu ordeix
ell / ella / vostè ordeixi
nosaltres ordim
vosaltres ordiu
ells / elles / vostès ordeixin
Negatiu
tu no ordeixis
ell / ella / vostè no ordeixi
nosaltres no ordim
vosaltres no ordiu
ells / elles / vostès no ordeixin

Más conjugaciones

Explore the Català dictionary

Look up any Catalan word for definitions, equivalents in 94 languages, and more.

Open Dictionary