Conjugation of ometre
/[uˈmɛ.tɾə]/first-person singular future indicative of ometre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | ometo |
| tu | omets |
| ell / ella / vostè | omet |
| nosaltres | ometem |
| vosaltres | ometeu |
| ells / elles / vostès | ometen |
Imperfet
| jo | ometia |
| tu | ometies |
| ell / ella / vostè | ometia |
| nosaltres | ometíem |
| vosaltres | ometíeu |
| ells / elles / vostès | ometien |
Pretèrit perfet simple
| jo | ometí |
| tu | ometeres |
| ell / ella / vostè | ometé |
| nosaltres | ometérem |
| vosaltres | ometéreu |
| ells / elles / vostès | ometeren |
Futur
| jo | ometré |
| tu | ometràs |
| ell / ella / vostè | ometrà |
| nosaltres | ometrem |
| vosaltres | ometreu |
| ells / elles / vostès | ometran |
Condicional
| jo | ometria |
| tu | ometries |
| ell / ella / vostè | ometria |
| nosaltres | ometríem |
| vosaltres | ometríeu |
| ells / elles / vostès | ometrien |
Subjuntiu
Present
| jo | ometi |
| tu | ometis |
| ell / ella / vostè | ometi |
| nosaltres | ometem |
| vosaltres | ometeu |
| ells / elles / vostès | ometin |
Imperfet
| jo | ometés |
| tu | ometessis |
| ell / ella / vostè | ometés |
| nosaltres | ometéssim |
| vosaltres | ometéssiu |
| ells / elles / vostès | ometessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | omet |
| ell / ella / vostè | ometi |
| nosaltres | ometem |
| vosaltres | ometeu |
| ells / elles / vostès | ometin |
Negatiu
| tu | no ometis |
| ell / ella / vostè | no ometi |
| nosaltres | no ometem |
| vosaltres | no ometeu |
| ells / elles / vostès | no ometin |