Conjugation of obvindre
first-person singular future indicative of obvenir Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | obvinc |
| tu | obvens |
| ell / ella / vostè | obvé |
| nosaltres | obvenim |
| vosaltres | obveniu |
| ells / elles / vostès | obvenen |
Imperfet
| jo | obvenia |
| tu | obvenies |
| ell / ella / vostè | obvenia |
| nosaltres | obveníem |
| vosaltres | obveníeu |
| ells / elles / vostès | obvenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | obvinguí |
| tu | obvingueres |
| ell / ella / vostè | obvingué |
| nosaltres | obvinguérem |
| vosaltres | obvinguéreu |
| ells / elles / vostès | obvingueren |
Futur
| jo | obvindré |
| tu | obvindràs |
| ell / ella / vostè | obvindrà |
| nosaltres | obvindrem |
| vosaltres | obvindreu |
| ells / elles / vostès | obvindran |
Condicional
| jo | obvindria |
| tu | obvindries |
| ell / ella / vostè | obvindria |
| nosaltres | obvindríem |
| vosaltres | obvindríeu |
| ells / elles / vostès | obvindrien |
Subjuntiu
Present
| jo | obvingui |
| tu | obvinguis |
| ell / ella / vostè | obvingui |
| nosaltres | obvinguem |
| vosaltres | obvingueu |
| ells / elles / vostès | obvinguin |
Imperfet
| jo | obvingués |
| tu | obvinguessis |
| ell / ella / vostè | obvingués |
| nosaltres | obvinguéssim |
| vosaltres | obvinguéssiu |
| ells / elles / vostès | obvinguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | obvén |
| ell / ella / vostè | obvingui |
| nosaltres | obvinguem |
| vosaltres | obveniu |
| ells / elles / vostès | obvinguin |
Negatiu
| tu | no obvinguis |
| ell / ella / vostè | no obvingui |
| nosaltres | no obvinguem |
| vosaltres | no obvingueu |
| ells / elles / vostès | no obvinguin |