Conjugation of obstinar-se
/[ups.tiˈnar.sə]/to act in a stubborn way, to persist Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | m'obstino |
| tu | t'obstines |
| ell / ella / vostè | s'obstina |
| nosaltres | ens obstinem |
| vosaltres | us obstineu |
| ells / elles / vostès | s'obstinen |
Imperfet
| jo | m'obstinava |
| tu | t'obstinaves |
| ell / ella / vostè | s'obstinava |
| nosaltres | ens obstinàvem |
| vosaltres | us obstinàveu |
| ells / elles / vostès | s'obstinaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | m'obstiní |
| tu | t'obstinares |
| ell / ella / vostè | s'obstinà |
| nosaltres | ens obstinàrem |
| vosaltres | us obstinàreu |
| ells / elles / vostès | s'obstinaren |
Futur
| jo | m'obstinaré |
| tu | t'obstinaràs |
| ell / ella / vostè | s'obstinarà |
| nosaltres | ens obstinarem |
| vosaltres | us obstinareu |
| ells / elles / vostès | s'obstinaran |
Condicional
| jo | m'obstinaria |
| tu | t'obstinaries |
| ell / ella / vostè | s'obstinaria |
| nosaltres | ens obstinaríem |
| vosaltres | us obstinaríeu |
| ells / elles / vostès | s'obstinarien |
Subjuntiu
Present
| jo | m'obstini |
| tu | t'obstinis |
| ell / ella / vostè | s'obstini |
| nosaltres | ens obstinem |
| vosaltres | us obstineu |
| ells / elles / vostès | s'obstinin |
Imperfet
| jo | m'obstinés |
| tu | t'obstinessis |
| ell / ella / vostè | s'obstinés |
| nosaltres | ens obstinéssim |
| vosaltres | us obstinéssiu |
| ells / elles / vostès | s'obstinessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | obstina't |
| ell / ella / vostè | obstini's |
| nosaltres | obstinem-nos |
| vosaltres | obstineu-vos |
| ells / elles / vostès | obstinin-se |
Negatiu
| tu | no t'obstinis |
| ell / ella / vostè | no s'obstini |
| nosaltres | no ens obstinem |
| vosaltres | no us obstineu |
| ells / elles / vostès | no s'obstinin |