HomeServicesBlogDictionariesContactSpanish Course
← manducar — definición

Conjugation of manducar

verbo -ar Regular CEFR B2
/[mən.duˈka]/

to eat, gobble, scoff Ver definición completa →

Indicatiu

Present
jo manduco
tu manduques
ell / ella / vostè manduca
nosaltres manduquem
vosaltres manduqueu
ells / elles / vostès manduquen
Imperfet
jo manducava
tu manducaves
ell / ella / vostè manducava
nosaltres manducàvem
vosaltres manducàveu
ells / elles / vostès manducaven
Pretèrit perfet simple
jo manduquí
tu manducares
ell / ella / vostè manducà
nosaltres manducàrem
vosaltres manducàreu
ells / elles / vostès manducaren
Futur
jo manducaré
tu manducaràs
ell / ella / vostè manducarà
nosaltres manducarem
vosaltres manducareu
ells / elles / vostès manducaran
Condicional
jo manducaria
tu manducaries
ell / ella / vostè manducaria
nosaltres manducaríem
vosaltres manducaríeu
ells / elles / vostès manducarien

Subjuntiu

Present
jo manduqui
tu manduquis
ell / ella / vostè manduqui
nosaltres manduquem
vosaltres manduqueu
ells / elles / vostès manduquin
Imperfet
jo manduqués
tu manduquessis
ell / ella / vostè manduqués
nosaltres manduquéssim
vosaltres manduquéssiu
ells / elles / vostès manduquessin

Imperatiu

Afirmatiu
tu manduca
ell / ella / vostè manduqui
nosaltres manduquem
vosaltres manduqueu
ells / elles / vostès manduquin
Negatiu
tu no manduquis
ell / ella / vostè no manduqui
nosaltres no manduquem
vosaltres no manduqueu
ells / elles / vostès no manduquin

Más conjugaciones

Explore the Català dictionary

Look up any Catalan word for definitions, equivalents in 94 languages, and more.

Open Dictionary