Conjugation of irrompre
/[iˈrom.pɾə]/first-person singular future indicative of irrompre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | irrompo |
| tu | irromps |
| ell / ella / vostè | irromp |
| nosaltres | irrompem |
| vosaltres | irrompeu |
| ells / elles / vostès | irrompen |
Imperfet
| jo | irrompia |
| tu | irrompies |
| ell / ella / vostè | irrompia |
| nosaltres | irrompíem |
| vosaltres | irrompíeu |
| ells / elles / vostès | irrompien |
Pretèrit perfet simple
| jo | irrompí |
| tu | irromperes |
| ell / ella / vostè | irrompé |
| nosaltres | irrompérem |
| vosaltres | irrompéreu |
| ells / elles / vostès | irromperen |
Futur
| jo | irrompré |
| tu | irrompràs |
| ell / ella / vostè | irromprà |
| nosaltres | irromprem |
| vosaltres | irrompreu |
| ells / elles / vostès | irrompran |
Condicional
| jo | irrompria |
| tu | irrompries |
| ell / ella / vostè | irrompria |
| nosaltres | irrompríem |
| vosaltres | irrompríeu |
| ells / elles / vostès | irromprien |
Subjuntiu
Present
| jo | irrompi |
| tu | irrompis |
| ell / ella / vostè | irrompi |
| nosaltres | irrompem |
| vosaltres | irrompeu |
| ells / elles / vostès | irrompin |
Imperfet
| jo | irrompés |
| tu | irrompessis |
| ell / ella / vostè | irrompés |
| nosaltres | irrompéssim |
| vosaltres | irrompéssiu |
| ells / elles / vostès | irrompessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | irromp |
| ell / ella / vostè | irrompi |
| nosaltres | irrompem |
| vosaltres | irrompeu |
| ells / elles / vostès | irrompin |
Negatiu
| tu | no irrompis |
| ell / ella / vostè | no irrompi |
| nosaltres | no irrompem |
| vosaltres | no irrompeu |
| ells / elles / vostès | no irrompin |