Conjugation of intervindré
first-person singular future indicative of intervenir Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | intervinc |
| tu | intervens |
| ell / ella / vostè | intervé |
| nosaltres | intervenim |
| vosaltres | interveniu |
| ells / elles / vostès | intervenen |
Imperfet
| jo | intervenia |
| tu | intervenies |
| ell / ella / vostè | intervenia |
| nosaltres | interveníem |
| vosaltres | interveníeu |
| ells / elles / vostès | intervenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | intervinguí |
| tu | intervingueres |
| ell / ella / vostè | intervingué |
| nosaltres | intervinguérem |
| vosaltres | intervinguéreu |
| ells / elles / vostès | intervingueren |
Futur
| jo | intervindré |
| tu | intervindràs |
| ell / ella / vostè | intervindrà |
| nosaltres | intervindrem |
| vosaltres | intervindreu |
| ells / elles / vostès | intervindran |
Condicional
| jo | intervindria |
| tu | intervindries |
| ell / ella / vostè | intervindria |
| nosaltres | intervindríem |
| vosaltres | intervindríeu |
| ells / elles / vostès | intervindrien |
Subjuntiu
Present
| jo | intervingui |
| tu | intervinguis |
| ell / ella / vostè | intervingui |
| nosaltres | intervinguem |
| vosaltres | intervingueu |
| ells / elles / vostès | intervinguin |
Imperfet
| jo | intervingués |
| tu | intervinguessis |
| ell / ella / vostè | intervingués |
| nosaltres | intervinguéssim |
| vosaltres | intervinguéssiu |
| ells / elles / vostès | intervinguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | intervén |
| ell / ella / vostè | intervingui |
| nosaltres | intervinguem |
| vosaltres | interveniu |
| ells / elles / vostès | intervinguin |
Negatiu
| tu | no intervinguis |
| ell / ella / vostè | no intervingui |
| nosaltres | no intervinguem |
| vosaltres | no intervingueu |
| ells / elles / vostès | no intervinguin |