Conjugation of interrogar
/[in.tə.ruˈɣa]/Equivalent to 'question': A worded or expressed sentence, phrase, or only a word on its own, which asks for information, a reply, or a response; an interrogative. Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | interrogo |
| tu | interrogues |
| ell / ella / vostè | interroga |
| nosaltres | interroguem |
| vosaltres | interrogueu |
| ells / elles / vostès | interroguen |
Imperfet
| jo | interrogava |
| tu | interrogaves |
| ell / ella / vostè | interrogava |
| nosaltres | interrogàvem |
| vosaltres | interrogàveu |
| ells / elles / vostès | interrogaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | interroguí |
| tu | interrogares |
| ell / ella / vostè | interrogà |
| nosaltres | interrogàrem |
| vosaltres | interrogàreu |
| ells / elles / vostès | interrogaren |
Futur
| jo | interrogaré |
| tu | interrogaràs |
| ell / ella / vostè | interrogarà |
| nosaltres | interrogarem |
| vosaltres | interrogareu |
| ells / elles / vostès | interrogaran |
Condicional
| jo | interrogaria |
| tu | interrogaries |
| ell / ella / vostè | interrogaria |
| nosaltres | interrogaríem |
| vosaltres | interrogaríeu |
| ells / elles / vostès | interrogarien |
Subjuntiu
Present
| jo | interrogui |
| tu | interroguis |
| ell / ella / vostè | interrogui |
| nosaltres | interroguem |
| vosaltres | interrogueu |
| ells / elles / vostès | interroguin |
Imperfet
| jo | interrogués |
| tu | interroguessis |
| ell / ella / vostè | interrogués |
| nosaltres | interroguéssim |
| vosaltres | interroguéssiu |
| ells / elles / vostès | interroguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | interroga |
| ell / ella / vostè | interrogui |
| nosaltres | interroguem |
| vosaltres | interrogueu |
| ells / elles / vostès | interroguin |
Negatiu
| tu | no interroguis |
| ell / ella / vostè | no interrogui |
| nosaltres | no interroguem |
| vosaltres | no interrogueu |
| ells / elles / vostès | no interroguin |