Conjugation of instigar
/[ins.tiˈɣa]/to incite (someone to do something); to abet Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | instigo |
| tu | instigues |
| ell / ella / vostè | instiga |
| nosaltres | instiguem |
| vosaltres | instigueu |
| ells / elles / vostès | instiguen |
Imperfet
| jo | instigava |
| tu | instigaves |
| ell / ella / vostè | instigava |
| nosaltres | instigàvem |
| vosaltres | instigàveu |
| ells / elles / vostès | instigaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | instiguí |
| tu | instigares |
| ell / ella / vostè | instigà |
| nosaltres | instigàrem |
| vosaltres | instigàreu |
| ells / elles / vostès | instigaren |
Futur
| jo | instigaré |
| tu | instigaràs |
| ell / ella / vostè | instigarà |
| nosaltres | instigarem |
| vosaltres | instigareu |
| ells / elles / vostès | instigaran |
Condicional
| jo | instigaria |
| tu | instigaries |
| ell / ella / vostè | instigaria |
| nosaltres | instigaríem |
| vosaltres | instigaríeu |
| ells / elles / vostès | instigarien |
Subjuntiu
Present
| jo | instigui |
| tu | instiguis |
| ell / ella / vostè | instigui |
| nosaltres | instiguem |
| vosaltres | instigueu |
| ells / elles / vostès | instiguin |
Imperfet
| jo | instigués |
| tu | instiguessis |
| ell / ella / vostè | instigués |
| nosaltres | instiguéssim |
| vosaltres | instiguéssiu |
| ells / elles / vostès | instiguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | instiga |
| ell / ella / vostè | instigui |
| nosaltres | instiguem |
| vosaltres | instigueu |
| ells / elles / vostès | instiguin |
Negatiu
| tu | no instiguis |
| ell / ella / vostè | no instigui |
| nosaltres | no instiguem |
| vosaltres | no instigueu |
| ells / elles / vostès | no instiguin |