Conjugation of insistir
/[in.sisˈti]/Equivalent to 'insist': To be resolute or firm in a demand or course: I insist on paying my share of the expenses. Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | insisteixo |
| tu | insisteixes |
| ell / ella / vostè | insisteix |
| nosaltres | insistim |
| vosaltres | insistiu |
| ells / elles / vostès | insisteixen |
Imperfet
| jo | insistia |
| tu | insisties |
| ell / ella / vostè | insistia |
| nosaltres | insistíem |
| vosaltres | insistíeu |
| ells / elles / vostès | insistien |
Pretèrit perfet simple
| jo | insistí |
| tu | insistires |
| ell / ella / vostè | insistí |
| nosaltres | insistírem |
| vosaltres | insistíreu |
| ells / elles / vostès | insistiren |
Futur
| jo | insistiré |
| tu | insistiràs |
| ell / ella / vostè | insistirà |
| nosaltres | insistirem |
| vosaltres | insistireu |
| ells / elles / vostès | insistiran |
Condicional
| jo | insistiria |
| tu | insistiries |
| ell / ella / vostè | insistiria |
| nosaltres | insistiríem |
| vosaltres | insistiríeu |
| ells / elles / vostès | insistirien |
Subjuntiu
Present
| jo | insisteixi |
| tu | insisteixis |
| ell / ella / vostè | insisteixi |
| nosaltres | insistim |
| vosaltres | insistiu |
| ells / elles / vostès | insisteixin |
Imperfet
| jo | insistís |
| tu | insistissis |
| ell / ella / vostè | insistís |
| nosaltres | insistíssim |
| vosaltres | insistíssiu |
| ells / elles / vostès | insistissin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | insisteix |
| ell / ella / vostè | insisteixi |
| nosaltres | insistim |
| vosaltres | insistiu |
| ells / elles / vostès | insisteixin |
Negatiu
| tu | no insisteixis |
| ell / ella / vostè | no insisteixi |
| nosaltres | no insistim |
| vosaltres | no insistiu |
| ells / elles / vostès | no insisteixin |