Conjugation of indignar
/[in.diŋˈna]/to become outraged (contra at, per by) Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | indigno |
| tu | indignes |
| ell / ella / vostè | indigna |
| nosaltres | indignem |
| vosaltres | indigneu |
| ells / elles / vostès | indignen |
Imperfet
| jo | indignava |
| tu | indignaves |
| ell / ella / vostè | indignava |
| nosaltres | indignàvem |
| vosaltres | indignàveu |
| ells / elles / vostès | indignaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | indigní |
| tu | indignares |
| ell / ella / vostè | indignà |
| nosaltres | indignàrem |
| vosaltres | indignàreu |
| ells / elles / vostès | indignaren |
Futur
| jo | indignaré |
| tu | indignaràs |
| ell / ella / vostè | indignarà |
| nosaltres | indignarem |
| vosaltres | indignareu |
| ells / elles / vostès | indignaran |
Condicional
| jo | indignaria |
| tu | indignaries |
| ell / ella / vostè | indignaria |
| nosaltres | indignaríem |
| vosaltres | indignaríeu |
| ells / elles / vostès | indignarien |
Subjuntiu
Present
| jo | indigni |
| tu | indignis |
| ell / ella / vostè | indigni |
| nosaltres | indignem |
| vosaltres | indigneu |
| ells / elles / vostès | indignin |
Imperfet
| jo | indignés |
| tu | indignessis |
| ell / ella / vostè | indignés |
| nosaltres | indignéssim |
| vosaltres | indignéssiu |
| ells / elles / vostès | indignessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | indigna |
| ell / ella / vostè | indigni |
| nosaltres | indignem |
| vosaltres | indigneu |
| ells / elles / vostès | indignin |
Negatiu
| tu | no indignis |
| ell / ella / vostè | no indigni |
| nosaltres | no indignem |
| vosaltres | no indigneu |
| ells / elles / vostès | no indignin |