Conjugation of incubar
/[iŋ.kuˈβa]/Equivalent to 'Incubate': A preparation, or material, that has been incubated. Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | incubo |
| tu | incubes |
| ell / ella / vostè | incuba |
| nosaltres | incubem |
| vosaltres | incubeu |
| ells / elles / vostès | incuben |
Imperfet
| jo | incubava |
| tu | incubaves |
| ell / ella / vostè | incubava |
| nosaltres | incubàvem |
| vosaltres | incubàveu |
| ells / elles / vostès | incubaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | incubí |
| tu | incubares |
| ell / ella / vostè | incubà |
| nosaltres | incubàrem |
| vosaltres | incubàreu |
| ells / elles / vostès | incubaren |
Futur
| jo | incubaré |
| tu | incubaràs |
| ell / ella / vostè | incubarà |
| nosaltres | incubarem |
| vosaltres | incubareu |
| ells / elles / vostès | incubaran |
Condicional
| jo | incubaria |
| tu | incubaries |
| ell / ella / vostè | incubaria |
| nosaltres | incubaríem |
| vosaltres | incubaríeu |
| ells / elles / vostès | incubarien |
Subjuntiu
Present
| jo | incubi |
| tu | incubis |
| ell / ella / vostè | incubi |
| nosaltres | incubem |
| vosaltres | incubeu |
| ells / elles / vostès | incubin |
Imperfet
| jo | incubés |
| tu | incubessis |
| ell / ella / vostè | incubés |
| nosaltres | incubéssim |
| vosaltres | incubéssiu |
| ells / elles / vostès | incubessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | incuba |
| ell / ella / vostè | incubi |
| nosaltres | incubem |
| vosaltres | incubeu |
| ells / elles / vostès | incubin |
Negatiu
| tu | no incubis |
| ell / ella / vostè | no incubi |
| nosaltres | no incubem |
| vosaltres | no incubeu |
| ells / elles / vostès | no incubin |