Conjugation of historiar
/[is.tu.ɾiˈa]/to chronicle, to write or tell the history of Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | historio |
| tu | histories |
| ell / ella / vostè | historia |
| nosaltres | historiem |
| vosaltres | historieu |
| ells / elles / vostès | historien |
Imperfet
| jo | historiava |
| tu | historiaves |
| ell / ella / vostè | historiava |
| nosaltres | historiàvem |
| vosaltres | historiàveu |
| ells / elles / vostès | historiaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | historií |
| tu | historiares |
| ell / ella / vostè | historià |
| nosaltres | historiàrem |
| vosaltres | historiàreu |
| ells / elles / vostès | historiaren |
Futur
| jo | historiaré |
| tu | historiaràs |
| ell / ella / vostè | historiarà |
| nosaltres | historiarem |
| vosaltres | historiareu |
| ells / elles / vostès | historiaran |
Condicional
| jo | historiaria |
| tu | historiaries |
| ell / ella / vostè | historiaria |
| nosaltres | historiaríem |
| vosaltres | historiaríeu |
| ells / elles / vostès | historiarien |
Subjuntiu
Present
| jo | historiï |
| tu | historiïs |
| ell / ella / vostè | historiï |
| nosaltres | historiem |
| vosaltres | historieu |
| ells / elles / vostès | historiïn |
Imperfet
| jo | historiés |
| tu | historiessis |
| ell / ella / vostè | historiés |
| nosaltres | historiéssim |
| vosaltres | historiéssiu |
| ells / elles / vostès | historiessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | historia |
| ell / ella / vostè | historiï |
| nosaltres | historiem |
| vosaltres | historieu |
| ells / elles / vostès | historiïn |
Negatiu
| tu | no historiïs |
| ell / ella / vostè | no historiï |
| nosaltres | no historiem |
| vosaltres | no historieu |
| ells / elles / vostès | no historiïn |