Conjugation of extraviar
/[əks.tɾə.βiˈa]/to get lost, to go astray; (with dative subject) to lose (something), to mislay Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | extravio |
| tu | extravies |
| ell / ella / vostè | extravia |
| nosaltres | extraviem |
| vosaltres | extravieu |
| ells / elles / vostès | extravien |
Imperfet
| jo | extraviava |
| tu | extraviaves |
| ell / ella / vostè | extraviava |
| nosaltres | extraviàvem |
| vosaltres | extraviàveu |
| ells / elles / vostès | extraviaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | extravií |
| tu | extraviares |
| ell / ella / vostè | extravià |
| nosaltres | extraviàrem |
| vosaltres | extraviàreu |
| ells / elles / vostès | extraviaren |
Futur
| jo | extraviaré |
| tu | extraviaràs |
| ell / ella / vostè | extraviarà |
| nosaltres | extraviarem |
| vosaltres | extraviareu |
| ells / elles / vostès | extraviaran |
Condicional
| jo | extraviaria |
| tu | extraviaries |
| ell / ella / vostè | extraviaria |
| nosaltres | extraviaríem |
| vosaltres | extraviaríeu |
| ells / elles / vostès | extraviarien |
Subjuntiu
Present
| jo | extraviï |
| tu | extraviïs |
| ell / ella / vostè | extraviï |
| nosaltres | extraviem |
| vosaltres | extravieu |
| ells / elles / vostès | extraviïn |
Imperfet
| jo | extraviés |
| tu | extraviessis |
| ell / ella / vostè | extraviés |
| nosaltres | extraviéssim |
| vosaltres | extraviéssiu |
| ells / elles / vostès | extraviessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | extravia |
| ell / ella / vostè | extraviï |
| nosaltres | extraviem |
| vosaltres | extravieu |
| ells / elles / vostès | extraviïn |
Negatiu
| tu | no extraviïs |
| ell / ella / vostè | no extraviï |
| nosaltres | no extraviem |
| vosaltres | no extravieu |
| ells / elles / vostès | no extraviïn |