Conjugation of expedientar
/[əks.pə.ði.ənˈta]/to take disciplinary measures against somebody Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | expediento |
| tu | expedientes |
| ell / ella / vostè | expedienta |
| nosaltres | expedientem |
| vosaltres | expedienteu |
| ells / elles / vostès | expedienten |
Imperfet
| jo | expedientava |
| tu | expedientaves |
| ell / ella / vostè | expedientava |
| nosaltres | expedientàvem |
| vosaltres | expedientàveu |
| ells / elles / vostès | expedientaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | expedientí |
| tu | expedientares |
| ell / ella / vostè | expedientà |
| nosaltres | expedientàrem |
| vosaltres | expedientàreu |
| ells / elles / vostès | expedientaren |
Futur
| jo | expedientaré |
| tu | expedientaràs |
| ell / ella / vostè | expedientarà |
| nosaltres | expedientarem |
| vosaltres | expedientareu |
| ells / elles / vostès | expedientaran |
Condicional
| jo | expedientaria |
| tu | expedientaries |
| ell / ella / vostè | expedientaria |
| nosaltres | expedientaríem |
| vosaltres | expedientaríeu |
| ells / elles / vostès | expedientarien |
Subjuntiu
Present
| jo | expedienti |
| tu | expedientis |
| ell / ella / vostè | expedienti |
| nosaltres | expedientem |
| vosaltres | expedienteu |
| ells / elles / vostès | expedientin |
Imperfet
| jo | expedientés |
| tu | expedientessis |
| ell / ella / vostè | expedientés |
| nosaltres | expedientéssim |
| vosaltres | expedientéssiu |
| ells / elles / vostès | expedientessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | expedienta |
| ell / ella / vostè | expedienti |
| nosaltres | expedientem |
| vosaltres | expedienteu |
| ells / elles / vostès | expedientin |
Negatiu
| tu | no expedientis |
| ell / ella / vostè | no expedienti |
| nosaltres | no expedientem |
| vosaltres | no expedienteu |
| ells / elles / vostès | no expedientin |