Conjugation of espetegar
/[əs.pə.təˈɣa]/to crash (of thunder, etc.), to burst Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | espetego |
| tu | espetegues |
| ell / ella / vostè | espetega |
| nosaltres | espeteguem |
| vosaltres | espetegueu |
| ells / elles / vostès | espeteguen |
Imperfet
| jo | espetegava |
| tu | espetegaves |
| ell / ella / vostè | espetegava |
| nosaltres | espetegàvem |
| vosaltres | espetegàveu |
| ells / elles / vostès | espetegaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | espeteguí |
| tu | espetegares |
| ell / ella / vostè | espetegà |
| nosaltres | espetegàrem |
| vosaltres | espetegàreu |
| ells / elles / vostès | espetegaren |
Futur
| jo | espetegaré |
| tu | espetegaràs |
| ell / ella / vostè | espetegarà |
| nosaltres | espetegarem |
| vosaltres | espetegareu |
| ells / elles / vostès | espetegaran |
Condicional
| jo | espetegaria |
| tu | espetegaries |
| ell / ella / vostè | espetegaria |
| nosaltres | espetegaríem |
| vosaltres | espetegaríeu |
| ells / elles / vostès | espetegarien |
Subjuntiu
Present
| jo | espetegui |
| tu | espeteguis |
| ell / ella / vostè | espetegui |
| nosaltres | espeteguem |
| vosaltres | espetegueu |
| ells / elles / vostès | espeteguin |
Imperfet
| jo | espetegués |
| tu | espeteguessis |
| ell / ella / vostè | espetegués |
| nosaltres | espeteguéssim |
| vosaltres | espeteguéssiu |
| ells / elles / vostès | espeteguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | espetega |
| ell / ella / vostè | espetegui |
| nosaltres | espeteguem |
| vosaltres | espetegueu |
| ells / elles / vostès | espeteguin |
Negatiu
| tu | no espeteguis |
| ell / ella / vostè | no espetegui |
| nosaltres | no espeteguem |
| vosaltres | no espetegueu |
| ells / elles / vostès | no espeteguin |