Conjugation of espernetegar
/[əs.pər.nə.təˈɣa]/to kick, to thrash about, to throw a tantrum Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | espernetego |
| tu | espernetegues |
| ell / ella / vostè | espernetega |
| nosaltres | esperneteguem |
| vosaltres | espernetegueu |
| ells / elles / vostès | esperneteguen |
Imperfet
| jo | espernetegava |
| tu | espernetegaves |
| ell / ella / vostè | espernetegava |
| nosaltres | espernetegàvem |
| vosaltres | espernetegàveu |
| ells / elles / vostès | espernetegaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | esperneteguí |
| tu | espernetegares |
| ell / ella / vostè | espernetegà |
| nosaltres | espernetegàrem |
| vosaltres | espernetegàreu |
| ells / elles / vostès | espernetegaren |
Futur
| jo | espernetegaré |
| tu | espernetegaràs |
| ell / ella / vostè | espernetegarà |
| nosaltres | espernetegarem |
| vosaltres | espernetegareu |
| ells / elles / vostès | espernetegaran |
Condicional
| jo | espernetegaria |
| tu | espernetegaries |
| ell / ella / vostè | espernetegaria |
| nosaltres | espernetegaríem |
| vosaltres | espernetegaríeu |
| ells / elles / vostès | espernetegarien |
Subjuntiu
Present
| jo | espernetegui |
| tu | esperneteguis |
| ell / ella / vostè | espernetegui |
| nosaltres | esperneteguem |
| vosaltres | espernetegueu |
| ells / elles / vostès | esperneteguin |
Imperfet
| jo | espernetegués |
| tu | esperneteguessis |
| ell / ella / vostè | espernetegués |
| nosaltres | esperneteguéssim |
| vosaltres | esperneteguéssiu |
| ells / elles / vostès | esperneteguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | espernetega |
| ell / ella / vostè | espernetegui |
| nosaltres | esperneteguem |
| vosaltres | espernetegueu |
| ells / elles / vostès | esperneteguin |
Negatiu
| tu | no esperneteguis |
| ell / ella / vostè | no espernetegui |
| nosaltres | no esperneteguem |
| vosaltres | no espernetegueu |
| ells / elles / vostès | no esperneteguin |