Conjugation of esdevindré
first-person singular future indicative of esdevenir Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | esdevinc |
| tu | esdevens |
| ell / ella / vostè | esdevé |
| nosaltres | esdevenim |
| vosaltres | esdeveniu |
| ells / elles / vostès | esdevenen |
Imperfet
| jo | esdevenia |
| tu | esdevenies |
| ell / ella / vostè | esdevenia |
| nosaltres | esdeveníem |
| vosaltres | esdeveníeu |
| ells / elles / vostès | esdevenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | esdevinguí |
| tu | esdevingueres |
| ell / ella / vostè | esdevingué |
| nosaltres | esdevinguérem |
| vosaltres | esdevinguéreu |
| ells / elles / vostès | esdevingueren |
Futur
| jo | esdevindré |
| tu | esdevindràs |
| ell / ella / vostè | esdevindrà |
| nosaltres | esdevindrem |
| vosaltres | esdevindreu |
| ells / elles / vostès | esdevindran |
Condicional
| jo | esdevindria |
| tu | esdevindries |
| ell / ella / vostè | esdevindria |
| nosaltres | esdevindríem |
| vosaltres | esdevindríeu |
| ells / elles / vostès | esdevindrien |
Subjuntiu
Present
| jo | esdevingui |
| tu | esdevinguis |
| ell / ella / vostè | esdevingui |
| nosaltres | esdevinguem |
| vosaltres | esdevingueu |
| ells / elles / vostès | esdevinguin |
Imperfet
| jo | esdevingués |
| tu | esdevinguessis |
| ell / ella / vostè | esdevingués |
| nosaltres | esdevinguéssim |
| vosaltres | esdevinguéssiu |
| ells / elles / vostès | esdevinguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | esdevén |
| ell / ella / vostè | esdevingui |
| nosaltres | esdevinguem |
| vosaltres | esdeveniu |
| ells / elles / vostès | esdevinguin |
Negatiu
| tu | no esdevinguis |
| ell / ella / vostè | no esdevingui |
| nosaltres | no esdevinguem |
| vosaltres | no esdevingueu |
| ells / elles / vostès | no esdevinguin |