Conjugation of escapolir-se
/[əs.kə.puˈlir.sə]/to slip away, to vanish, to disappear Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | m'escapoleixo |
| tu | t'escapoleixes |
| ell / ella / vostè | s'escapoleix |
| nosaltres | ens escapolim |
| vosaltres | us escapoliu |
| ells / elles / vostès | s'escapoleixen |
Imperfet
| jo | m'escapolia |
| tu | t'escapolies |
| ell / ella / vostè | s'escapolia |
| nosaltres | ens escapolíem |
| vosaltres | us escapolíeu |
| ells / elles / vostès | s'escapolien |
Pretèrit perfet simple
| jo | m'escapolí |
| tu | t'escapolires |
| ell / ella / vostè | s'escapolí |
| nosaltres | ens escapolírem |
| vosaltres | us escapolíreu |
| ells / elles / vostès | s'escapoliren |
Futur
| jo | m'escapoliré |
| tu | t'escapoliràs |
| ell / ella / vostè | s'escapolirà |
| nosaltres | ens escapolirem |
| vosaltres | us escapolireu |
| ells / elles / vostès | s'escapoliran |
Condicional
| jo | m'escapoliria |
| tu | t'escapoliries |
| ell / ella / vostè | s'escapoliria |
| nosaltres | ens escapoliríem |
| vosaltres | us escapoliríeu |
| ells / elles / vostès | s'escapolirien |
Subjuntiu
Present
| jo | m'escapoleixi |
| tu | t'escapoleixis |
| ell / ella / vostè | s'escapoleixi |
| nosaltres | ens escapolim |
| vosaltres | us escapoliu |
| ells / elles / vostès | s'escapoleixin |
Imperfet
| jo | m'escapolís |
| tu | t'escapolissis |
| ell / ella / vostè | s'escapolís |
| nosaltres | ens escapolíssim |
| vosaltres | us escapolíssiu |
| ells / elles / vostès | s'escapolissin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | escapoleix-te |
| ell / ella / vostè | escapoleixi's |
| nosaltres | escapolim-nos |
| vosaltres | escapoliu-vos |
| ells / elles / vostès | escapoleixin-se |
Negatiu
| tu | no t'escapoleixis |
| ell / ella / vostè | no s'escapoleixi |
| nosaltres | no ens escapolim |
| vosaltres | no us escapoliu |
| ells / elles / vostès | no s'escapoleixin |