Conjugation of equivaldré
/[ə.kiˈβal.dɾə]/first-person singular future indicative of equivaldre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | equivalc |
| tu | equivals |
| ell / ella / vostè | equival |
| nosaltres | equivalem |
| vosaltres | equivaleu |
| ells / elles / vostès | equivalen |
Imperfet
| jo | equivalia |
| tu | equivalies |
| ell / ella / vostè | equivalia |
| nosaltres | equivalíem |
| vosaltres | equivalíeu |
| ells / elles / vostès | equivalien |
Pretèrit perfet simple
| jo | equivalguí |
| tu | equivalgueres |
| ell / ella / vostè | equivalgué |
| nosaltres | equivalguérem |
| vosaltres | equivalguéreu |
| ells / elles / vostès | equivalgueren |
Futur
| jo | equivaldré |
| tu | equivaldràs |
| ell / ella / vostè | equivaldrà |
| nosaltres | equivaldrem |
| vosaltres | equivaldreu |
| ells / elles / vostès | equivaldran |
Condicional
| jo | equivaldria |
| tu | equivaldries |
| ell / ella / vostè | equivaldria |
| nosaltres | equivaldríem |
| vosaltres | equivaldríeu |
| ells / elles / vostès | equivaldrien |
Subjuntiu
Present
| jo | equivalgui |
| tu | equivalguis |
| ell / ella / vostè | equivalgui |
| nosaltres | equivalguem |
| vosaltres | equivalgueu |
| ells / elles / vostès | equivalguin |
Imperfet
| jo | equivalgués |
| tu | equivalguessis |
| ell / ella / vostè | equivalgués |
| nosaltres | equivalguéssim |
| vosaltres | equivalguéssiu |
| ells / elles / vostès | equivalguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | equival |
| ell / ella / vostè | equivalgui |
| nosaltres | equivalguem |
| vosaltres | equivaleu |
| ells / elles / vostès | equivalguin |
Negatiu
| tu | no equivalguis |
| ell / ella / vostè | no equivalgui |
| nosaltres | no equivalguem |
| vosaltres | no equivalgueu |
| ells / elles / vostès | no equivalguin |