Conjugation of envanir
/[əm.bəˈni]/to become vain, to get full of oneself Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | envaneixo |
| tu | envaneixes |
| ell / ella / vostè | envaneix |
| nosaltres | envanim |
| vosaltres | envaniu |
| ells / elles / vostès | envaneixen |
Imperfet
| jo | envania |
| tu | envanies |
| ell / ella / vostè | envania |
| nosaltres | envaníem |
| vosaltres | envaníeu |
| ells / elles / vostès | envanien |
Pretèrit perfet simple
| jo | envaní |
| tu | envanires |
| ell / ella / vostè | envaní |
| nosaltres | envanírem |
| vosaltres | envaníreu |
| ells / elles / vostès | envaniren |
Futur
| jo | envaniré |
| tu | envaniràs |
| ell / ella / vostè | envanirà |
| nosaltres | envanirem |
| vosaltres | envanireu |
| ells / elles / vostès | envaniran |
Condicional
| jo | envaniria |
| tu | envaniries |
| ell / ella / vostè | envaniria |
| nosaltres | envaniríem |
| vosaltres | envaniríeu |
| ells / elles / vostès | envanirien |
Subjuntiu
Present
| jo | envaneixi |
| tu | envaneixis |
| ell / ella / vostè | envaneixi |
| nosaltres | envanim |
| vosaltres | envaniu |
| ells / elles / vostès | envaneixin |
Imperfet
| jo | envanís |
| tu | envanissis |
| ell / ella / vostè | envanís |
| nosaltres | envaníssim |
| vosaltres | envaníssiu |
| ells / elles / vostès | envanissin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | envaneix |
| ell / ella / vostè | envaneixi |
| nosaltres | envanim |
| vosaltres | envaniu |
| ells / elles / vostès | envaneixin |
Negatiu
| tu | no envaneixis |
| ell / ella / vostè | no envaneixi |
| nosaltres | no envanim |
| vosaltres | no envaniu |
| ells / elles / vostès | no envaneixin |